domingo, 27 de enero de 2019



Ja ho veus, Dani, ha hagut de ser de penal injust, d'un xut per l'escaire impossible d'aturar, que t'han acabat marcant el gol definitiu.
Sí, Dani, no te l'han pogut marcar d'una altra manera que no fos així i això fot, fot molt...i  tu ho saps!

A voltes la tristesa s'instal·la a les paraules, Dani, i ens costa molt trobar els mots  correctes,idonis per expressar tot allò que voldríem. 
I també a vegades,  Dani, desordenadament però molt clars, ens vénen al cap tots aquells moments que hem viscut  junts, tu i l'equip,   i ens queda aquella sensació tan humana que ens fa penedir-nos de no haver-ne compartit més.
Bon viatge, company, i allà on vulgui que la parca et porti no deixis mai de somriure. Aquí , nosaltres, tot i que res no serà igual sense tu, seguirem endavant , seguirem fent allò que a tu tant t'agradava i que segur que voldries que féssim que és  jugar a futbol.

3 comentarios:

BÀSQUET PIERA dijo...

DEP

Anónimo dijo...

Quin escrit més bonic
DEP

Gerardo dijo...

Joder, ánimos Piera. Soys muy grandes.
DEP Dani