Avui ens ha deixat el Vicente, qui va ser jugador dels Veterans de l'AE Piera durant nou temporades: el proper 12 de març hauria fet cinquanta-set anys.
A voltes la tristesa s'instal·la a les paraules i ara és un d'aquests moments. Se'm fa difícil recordar quants camps de futbol ens han vist córrer darrere una pilota, quantes tardes de dissabte hem passat junts, quantes abraçades ens hem fet després de marcar un gol... quantes estones hem compartit parlant del diví i de l'humà.
Te n'has anat gairebé sense avisar, company, amic i això no t'ho perdonem. És difícil acomiadar-se de qui no vols que marxi. Però ningú no mor si dins teu no mor, i el teu record, i tu ho saps molt bé, sempre restarà entre tots aquells que hem tingut la sort de caminar al teu costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario